Altre cop Dublín...m'agrada aquesta foto...m'agrada recordar aquest viatge i com ens en tornem a la infància des de un cotxe en un parc per nens sense cap més nen que nosaltres.

La facultat

Ais...dinar a la facultat...i dormir-hi, i passar-hi 36 hores seguides, i passejar gossos a les 3 de la matinada, i fer pràctiques, i seminaris, i visites obligades a uns quants ocells cap a Lleida, uns quants sementals cap a un altra punta, quatre vaques i 500 porcs i tot això tan lluny com es pugui de la facultat i a més amb la condició que et busquis tu la vida per tenir cotxe, perquè si no tens un problema.... i tota aquesta història per una tonteria anomenada vocació que jo més aviat en diria falta d'informació. Ja us asseguro jo que si ho sé, a mi aquí no m'hi troben!!!




I quan acabem amb aquests cinc anys i aprovem tots els finals i també tots els parcials, treballs, seminaris, presentacions, pràctics, orals que, això si, només sumen si ja has aprovat el final, ens quedaran encara un mínim de dos mesos i mig d'anar a fer pràctiques a un hospital i un anyet d'aprendre a tocar la pandereta i deixar-te timar per fer tot de cursets que no necessites.
Tot, perquè et donin un títol que et permetrà treballar tots els dies festius i totes les nits per no arribar ni tan sols a ser mileurista.

I quan el professor d'exòtics et mira amb cara de despreci perquè vols ser veterinària clínica i no portes 2 anys treballant de voluntària en una clínica penses que potser té raó, i que només una il.lusa com tu pot creure que a la carrera de veterinària t'ensenyen a ser veterinària...

Dublín...i estic amb l'oscar wilde!!!! a que sé que li faig enveja a una senyoreta de cabells arrissats? la cara d'estúpid que fa no se li nota gaire, pero si hi aneu, al mirar-lo de ben a prop , queda clar que l'escultor coneixia el caràcter estúpid en front la tonteria humana del que feia gala.

I també em va convidar a casa seva que ara resulta ser un centre per senyoretes pijes que fan veure que estudien.

No m'estranya que hagin sortit quatre premis Nobel de literatura d'aquesta ciutat...amb el fred que hi fa només es pot escriure i pensar en coses
estranyes, en la foscor d'una casa al costat d'una espelma.